Al tauler de la vida, mai la jugada decisiva és la que havien assenyalat al calendari. La memòria, aquella veu poderosa que ens marca el camí de l’experiència, tampoc els serveix per no perdre’s per viaranys desconeguts. Així és com arriba la revolta, encara que ningú n’esperi la notícia.
Som espiadimonis. Volem d’una banda a l’altra, ens emmirallem, ens aturem un moment, hi tornem, anem a l’inrevés, tornem al lloc de partida, ensopeguem amb la mateixa pedra, res del que havíem previst s’ha complert. I sense gairebé aturar-nos, de nou alcem el vol, caòtic, inesperat.
Ramon Gomis