Estrena 1961-04-07 Palau de la Música Catalana (Barcelona). Resum: La dispesera va introduint personatges a la cambra. Allí es crea una galeria de tipus que s'ajunten, lluiten pel minso poder d'allà dins, es fan travetes l'un a l'altre, etcètera; la dispesera, però els comença a cridar d'un en un, els que queden continuen amb llurs misèries, fins que no en queda cap.
Al final de l'obra, la dispesera comença a introduir de bell nou personatges a la cambra.
"De sobte, quan ja ens crèiem que l'obra havia acabat, comença; comença exactament allà on ja havia començat. La història no té fi, és infinita; per tant, no té moralitat. Aquests finals que projecten a l'infinit el final són característics del teatre de Pedrolo". (M. Aurèlia Capmany. Serra d'Or, juliol 1965)
"l'home està destinat a morir, i això és el que s'hi diu. Però també s'hi diu que la vida continua. La peça mostra les condicions adverses en què té lloc la lluita de l'home. Els homes es combaten entre ells en lloc de donar preferència a un problema que els afecta tots." (Coca, p. 78-9).
Amb signatura (Desembre, 1970)
