El 12 de setembre de 1909, Víctor Paumelle moria al domicili patern, a París. Víctor podria haver estat fill natural del Pare Ubú, cosí de la Cantant Calba i amic íntim de Vladimir i Estragó, si no s'hagués suïcidat als 9 anys, embriagat de saber, fart del món que l'envoltava i convençut de la no existència de Godot. El surrealisme es va permetre una comèdia de saló: Víctor o els nens al poder, peça que Antonin Artaud, el gran visionari, va incloure en el decàleg del Teatre de la Crueltat. Cruel, Víctor? No, un encant de criatura, unes gotes d'arsènic dins un plat de nata.
