Frank Ve

tornar Anterior Següent

Sota demanda

crèdits: Visualització i usos permesos dins el termini de cessió de drets per contracte. Passat aquest termini, visualització només amb finalitats informatives, educatives i/o culturals. Cal citar © Autor i font (l'Arxiu Lliure del Teatre Lliure)

descripció: Aliança entre Josep Maria Mestres i Sergi Belbel per portar a escena un text imprescindible de Friedrich Dürrenmatt més actual que mai. Amb un repartiment de luxe i els Obeses a la part musical, encapçalats per Arnau Tordera. Una devastadora comèdia musical sobre la banca en versió òpera rock. Com si fos un rei shakespearià, Frank V (Eduard Farelo) és l hereu d un banc que ha portat la seva família des de fa generacions. Ell i la seva dona, l Ottilie (Mónica López), tenen bons motius que els justifiquen a l'hora de cometre-hi tota mena d atrocitats. En un moment en què el nostre present i el nostre futur (on som, cap on anem) està, irremissiblement, en mans de la banca (o, dit d una manera més genèrica, dels interessos dels poderosos), pot ser revelador revisitar aquesta obra dramàtica i musical que parla del nostre passat immediat (està escrita el 1959) per conèixer bé uns personatges que són els avis o els pares dels banquers d avui dia, i l actuació dels quals és, diguem-ho sense embuts, moralment més que dubtosa. Sempre va bé saber d on venim. I així potser ens adonarem que, malgrat el mig segle i escaig de diferència, ben poques coses semblen, malauradament, haver canviat. Sergi Belbel