L any passat va ser un Ibsen, i ara és el torn de Molière. Miguel del Arco signa aquesta versió d El misantrop, un clàssic que continua qüestionant-nos què és l honestedat. Amb humor i a un ritme vertiginós.
Premi Ceres del Festival Internacional de Teatre de Mèrida al Millor Espectacle de teatre 2013/2014.
L Alcestes, el nostre protagonista, vol, anhela viure en la veritat. Vol ser honest i sincer i que els altres ho siguin amb ell. Però, com qualsevol ésser humà, està carregat de contradiccions. Són aquestes contradiccions, i la seva incapacitat per trobar el terme mig que el deixi viure, allò que el porta a retirar-se al desert pel qual clama des de la primera conversa amb el seu amic Filint.
L Alcestes lliura una lluita desesperada que m emociona profundament. Potser per la passió dels seus actes en una època laxa com la nostra, en què sembla que s imposa el tot s hi val. En la qual cada vegada costa més distingir allò que està bé d allò que està malament i, per tant, es difumina la idea de què és la llibertat. En què, a força de no voler que les coses siguin blanques o negres, tot s ha tornat gris. L Alcestes posa en perill la seva integritat per defensar la veritat. Perquè no s acomoda a la ficció imperant i perquè està disposat a perdre-ho tot per defensar allò en què creu. Potser té raó o potser no. Del que estic segur, desgraciadament, és que no conec gaires homes com ell.
Miguel del Arco