Amb en Lluís Pasqual, des de la nostra primera trobada (coincidència) i sense dir-nos res, hem compartit sense jo saber-ho la fascinació per les bombolles.
Elles, transparents, tornassolades, sensuals, ingràvides, fràgils, efímeres... belles... ens absorbeixen les mirades i amb la boca ben oberta se'ns atura el pensament fins a creure que estem somiant. Quan esclaten tan de sobte, no ens acabem de creure que la química de l'aigua i sabó i la física de la seva pell esfèrica i irisada ens hagi, ingènuament, corprès tant, i que per un instants ens haguem sentit infants.
En Lluís m'ha demanat créixer al Lliure de la seva mà. Per a mi és extraordinari, i il•lusionant però també d'una serena normalitat, com si ja toqués.
Com dos nens petits ens hem posat a jugar: bombolla ve... Bombollavà...
Pep Bou