- descripció
- “Jo no em puc permetre equivocar-me en una obra; hi estic obligat. No equivocar-me és un deure que tinc cap els meus enemics i amics; els primers em destrossarien, els segons deixarien d’estimar-me”, va escriure en una ocasió Pier Paolo Pasolini, un dels intel·lectuals europeus més importants del segle XX. La seva extensa obra, que abasta poesia, novel·la, teatre, assaig, cinema i periodisme, es va desenvolupar en uns anys, en una època convulsa i decisiva de la història política i social europea, especialment d’Itàlia, a la qual Pasolini no va deixar mai de criticar i fustigar amb tots els mitjans al seu abast fins al seu assassinat, el 1975. La seva problemàtica relació amb el comunisme i amb la seva condició d’homosexual el va fer prendre consciència ben aviat de la seva diferència, però també de ser un heterodox entre heterodoxos. Pasolini, a la llarga, va resultar incòmode per a tothom, les seves idees van molestar tant a la dreta com a l’esquerra, tant a l’església com al poder en general. “El meu únic ídol és la realitat”, va escriure també una vegada. Tota la seva obra literària i fílmica és un intent per explicar la realitat des de la integritat i el rigor més absoluts. Pasolini va ser un visionari que va preveure abans que ningú què li esperava a l’home, a l’home allunyat del mite, d’allò que és sagrat, a l’home, en definitiva, corromput pel poder. Aquest ha estat, finalment, un dels aspectes que més ens va atraure de Pasolini a l’hora de fer aquest espectacle i endinsar-nos en la seva vida i en la seva obra.
