Larandland torna a agafar la ciutat com a motiu i paisatge per a la creació. A Larandland l’aproximació a la ciutat és física, des del moviment dels cossos i la creació d’espais. Un treball estètic i abstracte travessat de situacions concretes que juga amb els fluxos, les interaccions, la multiplicitat, la fragmentació i la heterogeneïtat de la ciutat. Un treball estètic que parteix, doncs, de l’impacte visual i emocional que em suposa mirar l’evolució de les ciutats del segle XXI i la confrontació entre la bellesa estètica d’una mirada aèria, ”divina”, distanciada i la mirada “humana”, des de dins del laberint i del caos urbà. Busco el contrast i la contraposició d’aquestes mirades, macro i micro, del nostre espai vital. La ciutat, com a organisme viu, un gran cos, un gegant on cèl·lules i sistemes interconnectats inventen la seva morfologia; nosaltres, com a molècules d’aquest gran organisme, protagonistes i, alhora, arrossegats pels fluxos.
àngels margarit