- descripció
- Jacqueline Du Pré va morir als 42 anys. L’edat que tinc ara. La tristesa em va portar a buscar la complicitat amb els morts, la por d’envellir em va portar a buscar la complicitat amb els morts, la por de l’exclusió i el dolor em va portar i obligar a buscar la complicitat amb els morts. Hi va haver un instant que vaig sentir la necessitat de comunicar-me amb la Jacqueline, de parlar amb ella, volia que m’expliqués l’esgarrifós conflicte, encarnat pel seu cos, entre matèria i esperit. No volia parlar amb els vius. Els vius m’havien defraudat, decebut immensament. Vaig recordar Opening Night de Cassavettes, quan la Gena Rowlands va a una sessió d’espiritisme buscant esperança, una resposta, una mica de la pietat que manca als vius. Això busco entre els morts, entendre per què jo (que a poc a poc m’he convertit en una bola d’angoixa, terror, soledat i desconfiança), per què jo (que no vull abandonar la vida però desitjo la mort) per què jo continuo viva i la Jacqueline no.