Sota demanda
- Espectacle editat
- Espectacle
- El fervor de la perseverança
El fervor de la perseverança / Enregistrament Teatre Lliure
- Data
- 2006 - 2007
- número de registre
- TLL000225
- Idiomes
- Català
- lloc
- Teatre Lliure
- crèdits
- Visualització i usos permesos dins el termini de cessió de drets per contracte. Passat aquest termini, visualització només amb finalitats informatives, educatives i/o culturals. Cal citar © Autor i font (l'Arxiu Lliure del Teatre Lliure)
- descripció
- El pitjor que pot passar-li a una paraula és tindre una falta d’ortografia.
Una paraula amb una falta d’ortografia segueix significant el mateix però d’una manera equivocada.
Ni tant sols per error pot significar alguna cosa diferent d’allò que significa.
Per exemple, el títol d’aquesta obra es podria condemnar amb dues faltes d’ortografia: una, la paraula fervor, canviant-la per ferbor i una l’altra a la paraula perseverança canviant-la per la paraula perseberança.
El ferbor de la perseberança a efectes d’enteniment seria igual a El fervor de la perseverança, però d’una manera equivocada.
En definitiva, l’ortografia no hauria d’existir, ja que no serveix per a gran cosa i pot provocar confusió.
El ferbor de la perseberança, o el que és el mateix El fervor de la perseverança, és un títol que encara no pot ser utilitzat per una persona jove, ja que la perseberança o perseverança necessita el seu temps perquè es declare un hàbit. L’hàbit de la perseberança o la perseverança.
Amb falta o sense falta ortogràfica, aquest títol encapçala un espectacle ple de faltes i errors perseberats o perseverats que han necessitat el seu temps per a fer comprendre que allò que sembla ser, no sempre ha estat així. Per exemple, jo mateix.
Jo mateix i tot el que es deriva d’un recorregut sistòlic i personal per la simpàtica i romàntica avantguarda actual que va des de l’Edat Mitjana fins al concepte determinant del “com més equivocat, millor”.
És el plaer no ser allò que havies de ser, convertint-te tu mateix en la falta d’ortografia d’un llenguatge que ofèn les ortodòxies.
Estem parlant d’un espectacle equivocat ple de raó en si mateix que marca la diferència entre el temps utilitzat i el temps viscut.
La percepció de la falta perseberant o perseverant és sempre inútil i ajuda al mateix temps a prioritzar la irresponsabilitat de l’acte per sobre de la seua lògica.
Aquesta nit segurament serà una nit d’errors.
Amb un altre títol, aquest espectacle funcionaria igualment.
carles santos