Sota demanda
- Vídeo editat
- Espectacle
- Purgatorio
Purgatorio / Enregistrament de la companyia
- Data
- 2008 - 2009
- número de registre
- TLL000060
- Idiomes
- Francès
- lloc
- Teatre Lliure
- crèdits
- Visualització i usos permesos dins el termini de cessió de drets per contracte. Passat aquest termini, visualització només amb finalitats informatives, educatives i/o culturals. Cal citar © Autor i font (l'Arxiu Lliure del Teatre Lliure)
- descripció
- La versió més lliure de la trilogia de la Divina comèdia, amb un recorregut pel més enllà que ens porta per l’Infern, el Purgatori i el Paradís, es tradueix en dues representacions teatrals d’una bellesa captivadora, i una misteriosa instal·lació, de la mà d’un dels nous mestres de l’escena europea: radical, modern i provocador.
Si a la Divina comèdia el viatge pel més enllà el fem acompanyats del poeta romà Virgili, al Grec’09 és el mateix director italià Romeo Castellucci qui ens guia per aquest món desconegut per als vius, amb tal lucidesa que sembla que ell mateix l’hagi visitat abans. Castellucci, però, no confirma res. Tan sols reconeix haver deixat assecar el llibre de Dante Alighieri sobre seu, “com si es tractés d’una camisa mullada”.
La proposta escènica d’aquesta trilogia de la Divina comèdia és moderna, plàstica, amb intenció clara d’afectar els sentits del públic, ja que, com afirma el director italià, “tot allò que pugui arribar al cor de l’espectador forma part de l’escriptura dramàtica”. Així, amb aquesta nova versió, la mort perpètua de l’Infern guanya en complexitat, la condemna del Purgatori ens recorda les rutines de la vida real i el territori del Paradís esdevé un espai de trobada amb un mateix, una instal·lació de trànsit, una finestra dirigida a l’inabastable.
Una trilogia en tres espais i en dies diferents (Inferno, Teatre Grec 29 i 30 de juny; Purgatorio, Sala Fabià Puigserver 5, 6 i 7 de juliol; Paradiso, La Capella 1, 2, 3, 5 i 6 de juliol) per marcar a foc lent la pell d’aquest Grec’09. Tot un viatge d’allò més singular, format per una col·lecció d’imatges paradisíaques i monstruoses, oníriques i més reals del que podem imaginar, que ens demostren el talent electritzant de Castellucci, un director total considerat ja per tothom dins el teatre europeu com una de les seves grans estrelles.