- descripció
- INFLUÈNCIES: Monòleg. El protagonista és un pres que compleix condemna en un centre penitenciari de salut mental. Comparteix cel·la amb un jove activista polític d¿un grup clandestí opositor al règim. Li acaba confessant que el van posar a la mateixa cel·la que ell per treure-li informació i que el van tancar per haver practicat l¿eutanàsia a la seva dona. Al final, descobrirà que el pres que comparteix cel·la amb ell ha aconseguit fugir i que també li ofereix a ell l¿oportunitat de fugir.
VIATGE A LA FI DEL MÓN: Ogo i Bisa viuen en una casa d¿on no es pot sortir, ja que les portes només serveixen per entrar. Bisa no para d¿esternudar i Ogo es passa tot el dia ¿no mirant la tele¿, és a dir, mirant la pantalla apagada del televisor. Però la monotonia es trenca amb l¿arribada d¿Hosto, un foraster que un cop dins es veurà forçat a viure amb ells. A partir de llavors es reprodueixen escenes quotidianes del matrimoni (sortir a passejar, prendre una copa en un bar, etc.), en les quals Hosto hi col·labora activament. Finalment, Hosto conquereix una de les tres butaques que hi ha davant del televisor, amb la qual cosa esdevé definitivament un membre més del grup, i tots tres, per unanimitat, decideixen engegar el televisor. P3 H2 D1
