Resulta obscena la prepotència amb què la nostra època jutja el comportament políticosocial d’aquelles generacions que els va tocar viure sota la dictadura franquista, sota el jou nazi, sota les diverses tiranies comunistes. Amb l’avantatge que confereix saber el final de la pel•lícula i trobar-se, a més, fora d’ella, es critica la “covardia” i la “passivitat” dels nostres avantpassats pròxims davant d’aquella onada d’absolutismes d’encuny divers, recalcant la idea esgarrifosa i implacable de la culpa: com és que no se’n van adonar? com és que no van fer res per impedir-ho? Aquests retrets característics del ciutadà modern, tan demòcrata, tan compromès políticament, tan segur d’ell mateix, tan resguardat de tot, es tornen incòmodes quan un es pregunta com hauríem actuat nosaltres si ens hagués tocat viure en aquelles circumstàncies.
Ignacio García May