On-demand
- Edited show
Happy Hour / Espectacle Enregistrat per la Companyia
- Date
- 2002 - 2003
- register number
- TLL000491
- Idiomes
- Català
- place
- Teatre Lliure
- credits
- Visualització i usos permesos dins el termini dde cessió de drets per contracte. Passat aquest termini, visualització només amb finalitats informatives, educatives i/o culturals. Cal citar © Autor i font (Arxiu del Teatre Lliure)
- description
- Happy Hour és una versió OFF de L’ONCLE VÀNIA, d’Anton Txèkhov.
Versió OFF?
Vull dir... que és una deformació de l’original, una deformació actualitzada (2004), accelerada, passada de voltes, gamberra, bruta, incomercial, arriscada, putejada.
Diàlegs curts. No monòlegs. Cap frase solemne.
No hi ha personatges centrals (tots són centrals, o més aviat, tots són perifèrics)
Augmentar amb una lupa, la part ridícula, i patètica dels personatges, sense oblidar la seva sensibilitat, tendresa i intel·ligència.
En l’original, els personatges no tenen present, és a dir, són orfes de present, a HAPPY HOUR, els personatges viuen obsessionats amb el present, obsessionats per tal d’esprémer el suc del present.
Personatges que no verbalitzen cap frustració, en tot cas la porten a dins, no la mostren, s’estimen més creure que són feliços.
I ho són.
Proven de ser-ho. I molt.
No és fàcil.
Una felicitat que s’assembla a l’eufòria.
La invasió. Com a concepte, com a joc, tenim la idea que el nostre Happy Hour és una invasió en l’espai de L’oncle Vània que s’estrena aquest mes de Novembre a la sala Fabià Puigserver.
Invasors de l’espai escènic.
Gamberros.
Estridents.
Estrafolaris.
Crits, tacte i Eufòria.
Unes frases més: A HAPPY HOUR, la felicitat és un desastre.
Un desordre.
Un Canvi.
Breu.
Després les coses tornen al seu lloc, tornen a l’ordre trist de les coses.
HAPPY HOUR, un petit desastre.
HAPPY HOUR, El canvi que provoquen 2 persones que venen de la ciutat a 6 persones que viuen al camp.
2 persones que porten el flaire del capitalisme a 6 persones que només flairen l’olor del camp.
Transformar la rutina.
I després tornar al punt de partida.
Les revolucions serveixen....
Trobareu: Una piscina de plàstic, pals de golf, crema solar, Vodka, 4 actors, 4 actrius. Música composada per a HAPPY HOUR. Moviment. Dansa. Text...
I sobretot, una darrera cosa, una petita confessió: El fet de potinejar L’ONCLE VÀNIA, d’Anton Txèkhov, és a priori una operació suïcida (també ho és a posteriori)
É s, però, ( i aquí ve la confessió) una deformació de l’original, feta, des d’una profunda admiració a Txèkhov, des d’un profund enamorament de L’ONCLE VÀNIA, d’Anton Txèkhov.
Pau Miró