En Els cants de Maldoror, s'enalteix l'assassinat, el sadomasoquisme, la violència, la blasfèmia, l'obscenitat, la putrefacció i la deshumanització. Els surrealistes el van rescatar de l'oblit i van fer del un dels precursors del seu moviment.
El personatge central de Els cants de Maldoror (on la paraula "Maldoror" ve a ser una versió del francès normatiu «Mal d'Aurore», és a dir, "Mal d'aurora") és una figura que renega ferotgement de Déu i del gènere humà. En un llibre en el qual ressonen «els cascavells de la bogeria», la crueltat i la violència, Maldoror encarna la rebel·lió adolescent i la victòria de l'imaginari sobre el real: el seu odi envers la realitat (això que anomena «El Gran Objecte Exterior») el separa dels seus congèneres, i per aquest motiu sofreix. Tot i així, el seu orgull "miltonià" és més poderós.
La biblioteca nomès té el volum
