Premi Ignasi Iglesias per l'obra Els mites de Bagot.
Pluja d'estiu (o Estat d'emergència) assenyala un grau de maduresa remarcable i ens mostra quines han d'ésser les fites immediates del teatre de Xavier Romeu. L'autor es desprèn dels caminadors que sempre constitueix la reelaboració d'un tema donat quan hom no té la gosadia o la força de destruir-lo per fer-ne sortir una realitat nova; així les seves dues obres Alícia en terra de meravelles (1969) i A tot arreu se'n fan, de bolets, quan plou (1968), basada en la llegenda del cercle de guix, ens apareixen ara com dos exercicis molt útils que han proporcionat a l'autor un domini de la tècnica teatral superior al que abans posseïa. Enriquit amb aquest nou bagatge, Pluja d'estiu entronca amb Els mites de Bagot (1967), més que per forma, per l'actitud davant uns problemes, per les preocupacions de l'intel·lectual que hi ha darrere d'un text i de l'altre. Xavier Romeu, que ha rebutjat sempre les fórmules naturalistes, i fins i tot realistes, ha passat d'una simplicitat manllevada al teatre de l'absurd, evident a Els mites de Bagot, a uns plantejaments més personals i rigorosos, que poden tenir arrels de l'absurd -recordem el diàleg del primer quadre de Pluja d'estiu-, però que són més a prop d'un teatre simbolista, enriquit amb recursos expressionistes. Xavier Fàbregas. "Estat d'emergència. Comentari al muntatge del grup 6x7 dirigit per Feliu Fermosa", Serra d'Or, febrer de 1972)
Amb dedicatoria pel Lluís Pasqual de l'autor, Xavier Romeu (1973)
