Lluís Pasqual estrena un text de Handke de 1973, una reflexió esgarrifosament actual sobre els mecanismes del capitalisme.
"Per molt que se’ns desvïi l’atenció cap al políticament incorrecte ciutadà Handke, no es pot obviar l’abast d’aquest escriptor, l’obra del qual recupera la trascendència de l’experiència subjectiva en un món alienat. La seva crítica social ha estat sempre, fonamentalment, una crítica del llenguatge. (···) També aquí Handke és un idealista extrem; de quants escriptors contemporanis en podem dir el mateix?” (Cecilia Dreymüller, El País)