Bajo demanda
- Video editado
- espectáculo
- El barret de cascavells
El barret de cascabells / Enregistrament de la Companyia
- Data
- 1993 - 1994
- número de registro
- TLL000536
- Idiomes
- Català
- lugar
- Teatre Lliure
- créditos
- Visualització i usos permesos dins el termini de cessió de drets per contracte. Passat aquest termini, visualització només amb finalitats informatives, educatives i/o culturals. Cal citar © Autor i font (l'Arxiu Lliure del Teatre Lliure)
- descripción
- "I després, és clar, d'aquesta pianola, una composició de Carles Santos (...) en què s'entrecreuen les tres cordes, idea que arriba al seu cim en la resolució del furiós monòleg de Ciampa, que Jordi Bosch executa sobre la partitura, com si es tractés d'un recitatiu. La idea no és exactament nova (...) però resulta tan arriscada (hi ha el perill que l'emoció es distregui, o la música cobreixi les paraules) com brillant. BOSCH ÉS CIAMPA (O CIAMPA ÉS BOSCH): Tautològic, només cal veure'l. Tota la gamma, tots els matisos. Del servilisme a l'extrema dignitat, del desempar a la més amenaçadora fúria. Comença com un poverello excèntric i al cap de deu minuts ja ens ha fet veure, sense telegrafiar-la, la intel·ligència neuròtica en carn viva, constantment alerta, del personatge: el bufó del tirà guiat per la salvatge força de la seva lògica, el titella que acaba movent els fils de la funció; divertit, patètic, esgarrifador; un elèctric creuament d'Antonio Vico i Giancarlo Gianinni. O sigui, com es deia abans, 'una creació'. Corrin a aplaudir-lo". [Marcos Ordóñez: Avui (Quadern de teatre), març de 1994]
"Jordi Bosch ateny segurament la seva interpretació més rodona en el paper d'Enric Ciampa, l'autèntic protagonista del drama, l'escrivà i servidor del senyor que suposadament corona la testa amb una cornamenta que només li preocupa quan es fa pública, és a dir, quan tem ser acusat de banyut consentit. Titella dels Fiòrica, esgarrinxa totes les cordes del seu violí i es complau d'acollar Beatriu a la corretja d'un sanatori per silenciar tota sospita: 'No costa res fer la boja: només cal cridar a la cara de tothom la veritat'. Vetllador com ningú de les cotilles establertes, és l'únic que s'atreveix a calçar-se el barret de cascavells en un parlament vibrant i terrible, que l'actor pronuncia en totes les seves luxacions. Es dispara com un ninot accionat per la molla d'una capsa de sorpresa, i amb l'excusa de voler 'entrar fins al fons de la consciència' de Beatriu, fa un truculent però parcial streaptease de la seva interioritat que no dilueix els coàguls del dubte". [Francesc Massip: Avui, 20/03/94]
UN GRAN JORDI BOSCH EN EL PIRANDELLO DEL LLIURE "Una escenografía funcional y bella de Gerardo Vera enmarca un extraordinario trabajo de Jordi Bosch, que compone un Ciampa magnífico; lo juega en la cuerda del histrionismo y el patetismo y lo llena de gestos y matices que ponen a prueba, con éxito, su reconocida capacidad como actor". [Gonzalo Pérez de Olaguer: El Periódico, 20/03/94]
CASCABELES DE PIRANDELLO EN EL LLIURE: "Cuando deja la escena dicho personaje (Ciampa), la propuesta registra un ligera pérdida de tono para remontarlo en seguida y alcanzar un brío trepidante a cada intervención de Ciampa, sin que ello suponga desdeñar el excelente trabajo de todo el grupo. Pero está claro que el personaje –una tentación para cualquier cómico exigente- es la oportunidad que encuentra Jordi Bosch para mostrarse gloriosamente efectivo, desmelenarse con osadía y sin tapujos y bordar con la sabiduría de un indiscutible primer actor los trazos patéticos de su 'consciente' alineación. Admirable". [Joan-Anton Benach: La Vanguardia, 20/03/94]
PIRANDELLO Y JORDI BOSCH EN EL LLIURE "El barret de cascavells es un espectáculo redondo; una pura delicia que llega a l'espectador sin fisuras, con una fuerza comunicativa enorme y un interpretación del actor Jordi Bosch de las que no se olvidan. (...) No deben perderse este montaje porque de hacerlo no verán el colosal trabajo del señor Jordi Bosch. El actor mueve el personaje de Ciampa entre el histrionismo y el patetismo: títere y persona, marioneta mecánica y grito humano. Un trabajo extraordinario, dentro del orden creado con sabiduría por Homar". [Gonzalo Pérez de Olaguer: La guía del ocio, març de 1994]