- descripción
- A Mi vida después, sis actors nascuts a la dècada del setanta i als primers vuitanta reconstrueixen la joventut dels seus pares a partir de fotos, cartes, cintes, roba usada, relats, records esborrats. Qui eren els meus pares quan jo vaig néixer? Com era l’Argentina quan jo no sabia parlar? Quantes versions hi ha del que va passar quan jo encara no existia o era tan petit que ni ho recordo? Cada actor fa un remake d’escenes del passat per entendre alguna cosa del futur. Com dobles de risc dels seus pares, els fills es posen la seva roba i intenten representar la seva història familiar. La Carla reconstrueix les versions sobre la mort del seu pare que era guerriller de l’Exèrcit Revolucionari del Poble. La Vanina torna a mirar les seves fotos d’infància mirant d’entendre què feia el seu pare com a oficial d’intel·ligència. El Blas es posa la sotana del seu pare capellà per representar la vida al seminari. El Mariano torna a escoltar les cintes que va deixar el seu pare quan era periodista automobilístic i militava a la Joventut Peronista. El Pablo reviu la vida del seu pare com a treballador d’un banc intervingut per militars. La Liza actua les circumstàncies en les quals els seus pares es van exiliar de l’Argentina. Mi vida despuéstransita per les fronteres entre la realitat i la ficció, la trobada entre dues generacions, el remake com a forma de reviure el passat i modificar el futur, l’encreuament entre la història del país i la història privada.