Visualització permesa, sense ús comercial. Cal citar font (l'Arxiu Lliure del Teatre Lliure).
descripción
1943. Antonin Artaud, potser el dramaturg francès més visionari del segle vint, està tancat a la clínica psiquiàtrica de Rodez. Escriu una curta missiva de vuit línies a Hitler en persona recordant una trobada prèvia al Romanische Café de Berlín. Probablement només es tracta d´un deliri i l´entrevista no es va produir mai. Però la carta existeix i l´autor alemany Tom Peuckert s´hi ha emparat per escriure un monòleg corprenedor on Artaud, malalat, al.lucina sobre aquesta trobada. Creu que és al Romanische Café. Hi ha soroll. Molt soroll. I Hitler és tan poc impressionant i tan sòmines que Artaud parla sol. Sobretot de les decepcions que li han procurat les arts i el teatre en particular, que, segons ell, només produeix xerrameca petitburgesa. Ell voldria un teatre que ensenyés a l'home la grandesa, el sacrifici, el dolor i la santedat. Martin Wuttke interpreta aquest monòleg salvatge, brunzint com un insecte embogit, n´esqueixa les paraules i desvastadores peces que parlen de Hilter que s'han representat al Berliner Ensemble sota la direcció de Heiner Muller i Claus Peymann. L´espectacle es va estrenar el 3 d´octubre de l'any 2000 al Berliner Ensemble.
