En aquest recull, Mercè Rodoreda es llança a la creació d'un món mític, insinuat només anteriorment. Els escenaris de les narracions han experimentat una notable transformació i són, ara, el món obert, preferentment vegetal, etern en el seu continuat renovellament, presidit generalment per la lluna, símbol de mort però, també, de renaixement. Es tracta d'un cosmos entès com un organisme total i viu, i, per tant, amb una intercomunicació possible, entre els seus diversos components, que pot provocar la metamorfosi. I en la creació dels diferents universos de ficció, la imaginació i la fantasia demostren els seus innombrables i incitants poders. (Viquipèdia)
