És la primera obra del filòsof alemany. En aquest llibre, controvertit en el seu temps, no només exposa de forma sistemàtica el contingut del seu estudi dels grecs, sinó que també comença a modelar la seva filosofia, que ja estava influenciada pels pensaments de Schopenhauer i per la música de Richard Wagner. Aquest text que és un híbrid entre filosofia i filologia, raó per la qual el propi Nietzsche ho va qualificar de "centauro",1 tracta del naixement de la tragèdia ática, dels motius estètics que la van inspirar i de les causes de la seva desaparició. En sentit nietzscheano, l'objectiu d'aquest llibre és explicar la interpretació de tragèdia en l'antiga Grècia, que difereix del concepte contemporani de la mateixa.
